URBANLAB

URBANLAB

Aquest projecte ha portat cada mes i mitg un artista per realitzar una obra conjuntament amb els i les joves. Els artistes convidat mostren la seva disciplina artística: música, arts visuals, vídeo, fotografia, dansa i graffitti.
En el procés, els i les joves coneixen les diferents disciplines artístiques, però també participen en la creació de l’obra amb l’artista. Aquesta obra parteix del que els i les joves pensen de si mateixos i del seu entorn:
el barri.

URBAN LAB

Selektah Sektah van ser els primers artistes que van actuar a UrbanLab. Selektah Sektah és un grup de rap de Sant Salvador, composat per Adrià Ramírez Dalmau i Javier García Quirante. Van treure un disc l’any 2012 titulat Jeremy Irons, i han forjat una bona quantitat de directes per Tarragona i voltants, que podeu escoltar al seu facebook i al Bandcamp.
Selektah Sektah van proposar escriure i cantar un rap. Per això van ensenyar al grup de joves els diferents estils del hip hop, com fer rimes i encaixar-les als ritmes.
Però sobretot van voler esbrinar quines qüestions volien expressar els joves en la lletra, a través dediverses dinàmiques: debats, lectura de diaris, qüestionaris…
Finalment van escriure un rap a base de les aportacions de tots els joves. Els Selektah Sektah també van muntar un estudi de gravació a l’institut i tots els i les joves també van aportar les seves veus.
El següent participant va ser Darío Cobacho, artista visual especialment interessat en obres a l’espai públic. Com a component de l’associació Polígon Cultural ha promogut coneguts murals del barri, com per exemple el que hi ha a les cotxeres ben a prop de l’IES
Pont del Diable. Darío va proposar realitzar unes llums de Nadal per penjar al barri. Aquestes llums serien paraules escollides pels joves: Ilusión y Abrazo.
Són paraules que estan relacionades amb el Nadal però de manera laica i que mouen als que les vegin a fer i a sentir coses bones.
 En paraules de Dario Cobacho: Les paraules escollides tenen diverses interpretacions, d’una banda ‘ILUSIÓN’ pot ser un desig d’esperança i una referència a l’esperit més infantil del nadal però la ‘ILUSIÓN’ també podria ser una imaginació desenfrenada, un efecte òptic que distorsiona la realitat. L’altra paraula, ‘ABRAZO’, també té una lectura positivista. Es tracta potser de l’abraçada que ens falta fer-nos entre tots, una actitud sincera de comunió i convivència.
 La localització a la plaça com espai de reunió, reforça aquest missatge ja que l’església al mig i de planta circular dóna la sensació d’estar abraçant l’arquitectura. ‘ABRAZO’ també té diverses accepcions com: admetre i seguir una doctrina o conducta, un bloqueig permanent en un procés o, fins i tot, una clau de lluita lliure. Una abraçada pot ser un símbol d’afecte però també de consol.
La instal·lació també es torna un treball comunitari: diferents agents del barri s’impliquen, des de la taula d’entitats als propis veïns i veïnes i els joves de l’Institut. Un dels veïns treballa a una empresa d’enllumenat públic i aconseguim un punt de llum, a un dels locals de la plaça ens deixen carregar el tornavís, els jubilats s’apropen per ajudar-nos amb les escales, amb brides d’un tot a cent assegurem l’estructura a la pèrgola de la plaça… Quan arriba la nit els llums s’encenen automàticament i queden il·luminades les lletres: un veí
que s’apropa a la instal·lació ens diu: Ilusión, eso es lo que nos hace falta!

per nadal, arts visuals

Durant el mes de gener i febrer la directora de cinema i antropòloga Anna Fonoll va dur a les aules un taller de cinema col·laboratiu i etnogràfic que buscava empoderar el punt de vista dels joves del barri i dotar-los de les eines necessàries per a realitzar una pel·lícula basada en la seva pròpia experiència. A més d’oferir un seguit de coneixements teòrics i pràctics sobre l’audiovisual a l’aula, l’objectiu d’Anna Fonoll era deixar espai per a una
improvisació total i absoluta dels joves participants.
D’aquesta manera, els joves del barri han creat el seu propi guió, han fet de càmeres i fins i tot n’han locutat les veus en OFF. El resultat final d’aquesta col·laboració es titula: Lo que ves es lo que hay, un breu retrat de 4 joves que expliquen tot allò que els hi passa pel cap: des de les seves aspiracions fins allò que detesten, passant pels personatges que els agradaria representar a la pel·lícula. El resultat final és una etnoficció, gènere propi de
l’antropologia audiovisual.
La pel·lícula es va estrenar l’11 de maig al Centre Cívic de Sant Salvador. Es van realitzar diversos pases a l’aula, interpel·lant al debat als joves de l’institut, i finalment es va realitzar un altre projecció inclosa a les festes del barri.

LO QUE VES ES LO QUE HAY

Entre febrer i març el col·lectiu Resistència Bandera Negra va realitzar un projecte de fotografia col·laborativa, amb la finalitat de fer una exposició a l’escola. 
Els diversos components de Bandera Negra van mostrar les diferents maneres de fotografiar amb el mòbil i fer retoc fotogràfic. 
Es van realitzar diferents sortides pel barri, ja que l’objectiu era que les imatges retratessin als joves en el seu entorn, intentant emergir la «cara B» de
Sant Salvador. Actualment podeu gaudir d’una exposició amb el títol «Sansa Cara B» composada per 13 fotografies en blanc i negre.
A més cal destacar que UrbanLab ha creat un espai per a penjar aquestes fotografies al passadís de l’Institut, composat de riells i fils. Així l’institut guanya un espai per albergar totes les exposicions que es vulguin, i que enriqueixi el recinte la creativitat dels joves.»

#sansacarab

Durant el mes d’abril, la ballarina Júlia Gutiérrez desenvolupa el taller de dansa comunitària. En un barri tan ballador com Sant Salvador, on hi han 2 acadèmies de dansa i 3 comparses de Carnaval, una proporció molt superior a la mitjana tarragonina, era d’esperar una proposta vinculada a la dansa.
A través del joc es proposa als joves el coneixement del propi cos en moviment, i sense adonar-se’n es pretén que expressin amb el cos els propis sentiments. 
Amb el taller de dansa es vol millorar la consciència del propi cos i de l’espai, potenciar la cohesió i l’escolta grupals, fomentant un espai de confiança i respecte mutu, explorar les possibilitats del cos i el moviment per a la creació i l’expressió individual i col·lectiva, aprofundir en l’educació emocional , reflexionar sobre el valor de les emocions en la societat. 
El resultat esperat era realitzar una coreografia emocional que vinclés a través del cos al jove amb el seu entorn, de la qual realitzar un vídeo. Tant per qüestions de comportament dels joves com de calendari, no va ser possible acabar l’activitat.
Això demostra el caràcter experimental del projecte.
 Es proposen disciplines artístiques i posa a prova la voluntat dels joves, com reaccionen i quines són les seves idees i sensacions, i no sempre els resultats han de ser els més bons i els més adequats. D’aquestes experiències també s’aprén molt.

DANSA

L’últim taller ha estat el de graffiti, impartit per l’artista urbà Foham Fonezs,  amb el que hem treballat el dibuix, el color i el simbolisme en la representació artística i la barreja de paraules i dibuix. El resultat ha estat la realització d’un mural executat al pati de l’escola, realitzat íntegrament pels joves de l’aula oberta.
Durant vàries 4 setmanes s’ha treballat tant les parts teòriques i pràctiques, com s’ha debatut sobre quins continguts poden ser els més idonis, així com s’han realtzat pràctiques per saber com nois i noies es representen en el seu entorn. Com a resultat hem pintat la paraula DESPERTA, que simbolitza la crida a esdenir conscient d’un mateix, de parar atenció, sobretot cap els companys i companyes de l’institut. A la paraula acompanya el dibuix de 4 joves, de totes les ètnies representades a la classe i a l’insitut, a mode de “nines ruses”, simbolitza que tots som iguals.

mural

El projecte ha estat gestionat per Nani Blasco Moya, de l’Associació Ariadna, i ha estat acompanyat en el vessant científic pel Màster d’Antropologia Urbana, Migracions i Intervenció Social de la URV.
El projecte rep el suport  de la conselleria de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona i de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, així com de l’Institut de Ciències de l’Educació de la URV.